Industrials afectats per la crisi del totxo
Nou senyal d'alerta sobre l'economia gironina. Si fa pocs dies la Cambra de Comerç de Girona alertava que la desacceleració econòmica a la demarcació seria més acusada que en altres territoris perquè era més dependent de la construcció, ahir va ser la FOEG la que va advertir sobre els efectes perniciosos d'aquesta dependència. Segons va assegurar el president de la patronal gironina, hi ha empresaris que "han descuidat" les indústries per aproftar el boom de la construcció. Martí va fer aquestes manifestacions en la presentació de l'Informe FOEG corresponent al quart trimestre de 2007, que constata que "el retrocés de la construcció és molt més acusat a Girona que al conjunt de Catalunya o Espanya".
El president de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) va asenyalar que havia arribat un moment que "no es podia parlar amb cap empresari" que no tingués una secció immobiliària. Martí va afirmar que inicialment es tracta d'una opció "positiva" perquè era una manera de comptar amb capital per reinvertir a les indústries però que un cop s'ha estancat el sector de la construcció aquestes inversions estan "immobilitzades".
Veure article complet
Abril 2008
El president de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) va asenyalar que havia arribat un moment que "no es podia parlar amb cap empresari" que no tingués una secció immobiliària. Martí va afirmar que inicialment es tracta d'una opció "positiva" perquè era una manera de comptar amb capital per reinvertir a les indústries però que un cop s'ha estancat el sector de la construcció aquestes inversions estan "immobilitzades".
Veure article complet
Abril 2008
Pisos acabats sense vendre per primer cop en 12 anys
El mercat immobiliari gironí té estoc d'habitatges acabats sense vendre per primer cop des del 1996. Tot i que en els darrers mesos l'atonia del sector ja s'ha fet patent, i durant el 2007 ha caigut en un 34% l'inici de noves promocions, l'oferta supera la demanda i el mercat acumula pisos acabats que encara no tenen comprador. Així ho va revelar ahir el secretari del Gremi de Promotors i Constructors d'Edificis de Girona, Josep Donés, durant la presentació de l'informe que analitza l'evolució anual del mercat a les comarques gironines. Donés també va avançar que el sector encara haurà de deixar de construir 7.000 habitatges anuals més per situar-se en uns nivells "raonables".
Veure article complet
Abril 2008
Veure article complet
Abril 2008
El nombre d´autònoms a Girona creix més que el d´assalariats per primer cop en 12 anys
Alentiment en la creació d'ocupació, creixement de l'atur, caiguda de la construcció i de la matriculació de vehicles, una taxa d'inflació propera al 5%... Només són alguns dels indicadors que va posar ahir de relleu la Cambra de Girona i que confirmen la forta desacceleració de l'economia aquest 2008. Segons va apuntar la corporació empresarial gironina, durant el 2007 l'economia gironina va créixer a bon ritme (3,8%), seguint la mateixa tendència de Catalunya i Espanya. No obstant, l'any passat ja es van donar símptomes de desacceleració. Un d'ells és el creixement percentual del nombre d'autònoms (4,22%) que va superar el d'afiliats al règim general de la Seguretat Social (3,88%) per primer cop en dotze anys.
L'informe de conjuntura de la Cambra de Comerç confirma que "el sector de la construcció és el que s'ha vist més afectat per la desacceleració, com a conseqüència del retrocés del sector immobiliari". El president de la Cambra, Domènec Espadalé, va assegurar que "més que veure la situació actual com una crisi o recessió, cal plantejar-la com una oportunitat per transformar el model econòmic cap a un nou model més equilibrat". De fet, els responsables de la Cambra van admetre que Girona té una "dependència superior respecte a la construcció que en el conjunt de Catalunya o de l'Estat". "Això va que ara es noti més la desacceleració", va apuntar Espadalé.
Veure article complet
Abril 2008
L'informe de conjuntura de la Cambra de Comerç confirma que "el sector de la construcció és el que s'ha vist més afectat per la desacceleració, com a conseqüència del retrocés del sector immobiliari". El president de la Cambra, Domènec Espadalé, va assegurar que "més que veure la situació actual com una crisi o recessió, cal plantejar-la com una oportunitat per transformar el model econòmic cap a un nou model més equilibrat". De fet, els responsables de la Cambra van admetre que Girona té una "dependència superior respecte a la construcció que en el conjunt de Catalunya o de l'Estat". "Això va que ara es noti més la desacceleració", va apuntar Espadalé.
Veure article complet
Abril 2008
Els impagats es disparen a Girona
La desacceleració de l'economia dóna nous símptomes. A la baixada del sector immobiliari i del consum privat s'hi sumen també els impagaments de lletres i pagarés, efectes de comerç amb els que molts petits negocis intenten guanyar temps per a pagar als seus proveïdors.
El nombre d'efectes de comerç tornats impagats a les comarques de Girona va ascendir a 8.464 el passat mes de ferbrer, el que suposa un increment del 48,5 per cent respecte el mateix mes de l'any pasat. No obstant, el valor dels impagats (19,6 milions d'euros) és un 75,2% superior al d'un any abans. Les xifres són similars a les del conjunt de l'Estat, on l'import dels impagats va pujar un 77,3%.
Veure article complet
Abril 2008
El nombre d'efectes de comerç tornats impagats a les comarques de Girona va ascendir a 8.464 el passat mes de ferbrer, el que suposa un increment del 48,5 per cent respecte el mateix mes de l'any pasat. No obstant, el valor dels impagats (19,6 milions d'euros) és un 75,2% superior al d'un any abans. Les xifres són similars a les del conjunt de l'Estat, on l'import dels impagats va pujar un 77,3%.
Veure article complet
Abril 2008
Cafès Cornellà planta cara a Nestlé
El mercat del cafè ha viscut una autèntica revolució els últims anys per la introducció de les càpsules monodosi, per consumir tant a casa com a la feina. Nestlé s'ha apropiat de bona part del mercat gràcies a Nespresso, i, més recentment, a Dolce Gusto. Ara, un grup de pimes espanyoles amb una àmplia experiència en el sector preparen la sortida al mercat estatal de "Personal Espresso", un sistema de cafè espresso en càpsula associat a una cafetera determinada. Entre els promotors de la iniciativa hi ha la compa?nyia gironina Cafès Cornellà.
Pere Cornellà, director general de Cafès Cornellà, explica que "el projecte està en la seva fase final, però encara no té data de sortida al mercat, tot i que serà aquest any". L'industrial gironí afegeix que "Personal Espresso és un sistema de cafè en càpsula vinculat a un tipus de cafetera fabricada per Solac i que també comercialitzarem". Segons explica, el resultat final és un espresso "gairebé perfecte, molt similar al que prendríem en una cafeteria que el preparés en les condicions adquades".
A banda de Cafès Cornellà, participen en el projecte els grups cafeters Candelas (Lugo), Baqué (Durango), Orus (Saragossa) i la societat Dromedario-La Brasilera (Cantàbria i Vitòria). A més a més, s'han incorporat en la societat una engi?nyeria i un fabricant de plàstics. La nova companyia ha posat en marxa una planta de producció altament automatitzada al polígon de Jundiz, al País Basc.
Veure article complet
Abril 2008
Pere Cornellà, director general de Cafès Cornellà, explica que "el projecte està en la seva fase final, però encara no té data de sortida al mercat, tot i que serà aquest any". L'industrial gironí afegeix que "Personal Espresso és un sistema de cafè en càpsula vinculat a un tipus de cafetera fabricada per Solac i que també comercialitzarem". Segons explica, el resultat final és un espresso "gairebé perfecte, molt similar al que prendríem en una cafeteria que el preparés en les condicions adquades".
A banda de Cafès Cornellà, participen en el projecte els grups cafeters Candelas (Lugo), Baqué (Durango), Orus (Saragossa) i la societat Dromedario-La Brasilera (Cantàbria i Vitòria). A més a més, s'han incorporat en la societat una engi?nyeria i un fabricant de plàstics. La nova companyia ha posat en marxa una planta de producció altament automatitzada al polígon de Jundiz, al País Basc.
Veure article complet
Abril 2008
Girona, a la cua de l'habitatge protegit
La construcció de pisos de protecció oficial és una de les prioritat de les polítiques d'habitatge que impulsa la Generalitat. L'any passat, es van iniciar a Catalunya 9.021 habitatges protegits, el que suposa un creixement del 21,2% respecte les xifres de 2006. Però l'anàlisi territorial de les dades constata un gran desequilibri, en el que Girona resulta la demarcació més malparada.
Segons l'estadística publicada per la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat, Girona se situa a la cua de Catalunya tant en habitatges protegits iniciats com acabats. D'aquesta forma, l'any passat es van iniciar a les comarques gironines un total de 523 pisos de protecció oficial, un 46% menys que l'any 2006. Pel que fa als habitatges protegits acabats, es van situar en 265, un més que el 2006, quan es va registrar una de les xifres me´s baixes dels darrers anys.
La secretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, va augurar ahir que els promotors, fruit de la situació de crisi que viu el sector de la promoció residencial, traslladaran la seva activitat de l'habitatge lliure al protegit.
Coincidint amb l'entrada en vigor de la Llei del Dret a l'Habitatge, Trilla assegurava ahir que es tracta d'"un instrument clau per dinamitzar l'habitatge protegit i que es pugui complir el Pla Nacional de l'Habitatge".
Veure article complet
Abril 2008
Segons l'estadística publicada per la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat, Girona se situa a la cua de Catalunya tant en habitatges protegits iniciats com acabats. D'aquesta forma, l'any passat es van iniciar a les comarques gironines un total de 523 pisos de protecció oficial, un 46% menys que l'any 2006. Pel que fa als habitatges protegits acabats, es van situar en 265, un més que el 2006, quan es va registrar una de les xifres me´s baixes dels darrers anys.
La secretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, va augurar ahir que els promotors, fruit de la situació de crisi que viu el sector de la promoció residencial, traslladaran la seva activitat de l'habitatge lliure al protegit.
Coincidint amb l'entrada en vigor de la Llei del Dret a l'Habitatge, Trilla assegurava ahir que es tracta d'"un instrument clau per dinamitzar l'habitatge protegit i que es pugui complir el Pla Nacional de l'Habitatge".
Veure article complet
Abril 2008
El Gironès, tercera comarca més competitiva de Catalunya
El Gironès va ser la tercera comarca catalana més competitiva l'any 2007 per darrere del Vallès Occidental i del Tarragonès. Així ho recull un estudi fet públic ahir per l'Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG) amb el títol Índex 2007 de competitivitat comarcal, que també indica que el Barcelonès va ser la comarca catalana que va experimentar una major pèrdua de dinamisme. La resta de comarques gironines se situen en una posició intermèdia, si bé l'Alt Empordà i la Selva estan entre les quinze primeres, i el Ripollès a punt d'entrar entre les deu pitjors comarques en termes de competitivitat. Així mateix, la Garrotxa perd tres posicions respecte al rànquing de 2006. Com a dada negativa per Girona, l'informe detecta una millora de la competitivitat de les comarques al voltant dels eixos Lleida-Tarragona i Lleida-Barcelona.
Veure article complet
Març 2008
Veure article complet
Març 2008
Gairebé la meitat de l’estalvi dels gironins està en comptes poc remunerats
Més del 45% de l’estalvi que les famílies i empreses gironines tenien a finals d’any (uns 13.000 milions d’euros) estaven dipositats en comptes que oferien una escassa rendibilitat. Així ho certifiquen les estadístiques del Banc d’Espanya, que mostren que els usuaris gironins de les entitats financeres opten per productes que els permetin una lliure disposició dels seus estalvis. Els dipòsits a termini representen més del 54% del total de l’estalvi dels gironins. La resta se’l reparteixen els dipòsits a la vista (24,6%) i els comptes d’estalvi (20,8%).
Les xifres posen de manifest que el mercat gironí i espanyol continuen sent conservadors i que els estalviadors anteposen la disponibilitat dels diners a la revaloració del seu efectiu mitjançant productes que, en ocasions, castiguen amb comissions el seu rescat anticipat.
Març 2008
Les xifres posen de manifest que el mercat gironí i espanyol continuen sent conservadors i que els estalviadors anteposen la disponibilitat dels diners a la revaloració del seu efectiu mitjançant productes que, en ocasions, castiguen amb comissions el seu rescat anticipat.
Març 2008
Casademont impulsa inversions per valor de 12 milions d´euros
L'elaborador de productes carnis gironí Casademont invertirà 12 milions d'euros fins l'any 2011 "per a la millora del producte i dels processos", segons va informar ahir la companyia.
El gros de la inversió es va realitzar el passat exerccici, en què es van destinar sis milions d'euros "a la robotització dels processos d'elaboració, a l'adequació dels envasos a les noves necessitats de consum i a l'augment de la capacitat productiva".
Casademont ha tancat l'exercici 2007 amb una facturació de 80 milions d'euros i ha exportat el 40% de la seva producció, xifra que el nou pla estratègic preveu ampliar fins al 50%. Entre els seus principals mercats a l'exterior destaquen països europeus com ara França, Alemanya i la República Txeca. No obstant, l'empresa gironina afirma que "Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica s'estan revelant-se com a mercats de gran creixement".
Veure l'article complet
Març 2008
El gros de la inversió es va realitzar el passat exerccici, en què es van destinar sis milions d'euros "a la robotització dels processos d'elaboració, a l'adequació dels envasos a les noves necessitats de consum i a l'augment de la capacitat productiva".
Casademont ha tancat l'exercici 2007 amb una facturació de 80 milions d'euros i ha exportat el 40% de la seva producció, xifra que el nou pla estratègic preveu ampliar fins al 50%. Entre els seus principals mercats a l'exterior destaquen països europeus com ara França, Alemanya i la República Txeca. No obstant, l'empresa gironina afirma que "Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica s'estan revelant-se com a mercats de gran creixement".
Veure l'article complet
Març 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)